lundi 21 novembre 2011

De la grépia e dels santons...


                             Coma o disiái lo còp passat, la grépia e los santons son de causas o, puslèu, de subjèctes que m'agradan fòrça e es totjorn amb fòrça plaser e mai, de còps que i a, fòrça estrambòrd que ne parli. Levat qualques afogats rescontrats per talastre dins las diferentas fièras ont me plai de furgar quand Nadal se sarra, me soi sovent mainat que, per fòrça gents, e mai demest mos pròches, la grépia èra pas quicòm que meritava pas qu'òm s'i atardiva longtemps dessús. Per aqueles, segur, la grépia fa partida del païsatge de Nadal, mas al meteis títol que fòrça d'autras causas, sens mai. Per eles la grépia fa partida de la tradicion o del folclòre, aquò depend, mas es puslèu un afar de dròlles e, en tot cas, es sovent per los enfants, que considèran que la cal far. Los grands, los adultes, eles, qu'an de causas mai seriosas de tractar, las crompas, los repaisses, las decoracions e sabi pas qué mai encara, al mitan d'un fum de pampalhetas, d'auripèls e autras garlandas clucatejantas o pas. E mai jos lor aspècte simpatic de calor e de doçor plan feutradas, los mercats de Nadal ne demòran pas mens de mercats. Nadal es pas pus, e per fòrça mond, qu'un afar comercial qu' a completament perdut son arma.
Coma lo darrièr còp, a la risca de passar per un vièlh rondinaire passat de moda, çò que m'agrada dins la grépia, es mai que mai sa simplicitat. Es simpla dins sa realizacion e dins çò que torna presentar. Una grépia vertadièra facha, coma se ditz, dins la règla de l'art, es fargada sonque amb d'elements naturals. Levat lo papièr dich de grépia e encara, lo demai ven de la natura que nos environa. La mossa d'en primièr, per ieu es l'element essencial e un "material" fòrça aisit de trabalhar, las pèiras de la nòstra garriga mai o mens traucadas per l'aiga, dels pès de frigola un pauc bestòrt que semblan a meravilha als olius d'en çò nòstre, de tèrra de colors diferentas, de la grava pichòta e encara un fum d'autres elements vegetals que, quitament en aquela passa d'ivèrn, la nòstra natura nos balha tant largament. Tot aquò es pas car, cal simplament prene lo temps d'anar caminar un pauc a l'entorn d'en çò sieu e dobrir los uèlhs e subretot l' imaginacion...
La grépia es tanben la representacion simpla e non pas simplista d'un mond pichòt, solide, un pauc idealizat, mas un mond qu'es pas tan luènh de lo que m'agrada, un mond ont cadun a sa plaça, qual que siá, e ont cadun es acceptat coma es e amb çò qu'es. E mai lo caraco que se ditz tanben lo bomian, tant dire l'estrangièr. Cadun ven veire lo nenet amb çò que lo caracteriza dins la vida vidanta e mai particularament las marcas de son mestièr, mas aquò sens faire de manièras, sens precedéncia ni formalitat. Cadun pòrta quicòm, quicòm, segur, que li ten de còr e es aquò que li balha sa valor tota, mas pas un quicòm per ne metre plen la vista o per faire lo bèl... Dins aquel mond, ont lo temps sembla pendolat, las gents galaupan pas dins totes los senses a la cerca de la darrièra trobalha a la mòda, coneisson lo prètz de las causas e subretot lo de la vida. Sabi, tot aquò pòt paréisser ninòi e faire gentilament sorire lo legeire. Me'n chauti ! m'agrada en badant la grépia de somiar e de creire qu'un tal mond es encara possible.
Lo còp venent, al risc de vos conflar, vos parlarai dels santons que preferissi...   

Aucun commentaire:

Enregistrer un commentaire