Coma
o disiái lo còp passat, la grépia e los santons son de causas o,
puslèu, de subjèctes que m'agradan fòrça e es totjorn amb fòrça
plaser e mai, de còps que i a, fòrça estrambòrd que ne parli.
Levat qualques afogats rescontrats per talastre dins las diferentas
fièras ont me plai de furgar quand Nadal se sarra, me soi sovent
mainat que, per fòrça gents, e mai demest mos pròches, la grépia
èra pas quicòm que meritava pas qu'òm s'i atardiva longtemps
dessús. Per aqueles, segur, la grépia fa partida del païsatge de
Nadal, mas al meteis títol que fòrça d'autras causas, sens mai.
Per eles la grépia fa partida de la tradicion o del folclòre, aquò
depend, mas es puslèu un afar de dròlles e, en tot cas, es sovent
per los enfants, que considèran que la cal far. Los grands, los
adultes, eles, qu'an de causas mai seriosas de tractar, las crompas,
los repaisses, las decoracions e sabi pas qué mai encara, al mitan d'un
fum de pampalhetas, d'auripèls e autras garlandas clucatejantas o
pas. E mai jos lor aspècte simpatic de calor e de doçor plan
feutradas, los mercats de Nadal ne demòran pas mens de mercats.
Nadal es pas pus, e per fòrça mond, qu'un afar comercial qu' a
completament perdut son arma.
Coma
lo darrièr còp, a la risca de passar per un vièlh rondinaire
passat de moda, çò que m'agrada dins la grépia, es mai que mai sa
simplicitat. Es simpla dins sa realizacion e dins çò que torna
presentar. Una grépia vertadièra facha, coma se ditz, dins la règla
de l'art, es fargada sonque amb d'elements naturals. Levat lo papièr
dich de grépia e encara, lo demai ven de la natura que nos environa.
La mossa d'en primièr, per ieu es l'element essencial e un
"material"
fòrça aisit de trabalhar, las pèiras de la nòstra garriga mai o
mens traucadas per l'aiga, dels pès de frigola un pauc bestòrt que
semblan a meravilha als olius d'en çò nòstre, de tèrra de colors
diferentas, de la grava pichòta e encara un fum d'autres elements
vegetals que, quitament en aquela passa d'ivèrn, la nòstra natura
nos balha tant largament. Tot aquò es pas car, cal simplament prene
lo temps d'anar caminar un pauc a l'entorn d'en çò sieu e dobrir
los uèlhs e subretot l' imaginacion...
La
grépia es tanben la representacion simpla e non pas simplista d'un
mond pichòt, solide, un pauc idealizat, mas un mond qu'es pas tan
luènh de lo que m'agrada, un mond ont cadun a sa plaça, qual que
siá, e ont cadun es acceptat coma es e amb çò qu'es. E mai lo
caraco que se ditz tanben lo bomian, tant
dire l'estrangièr. Cadun ven veire lo nenet amb çò que lo
caracteriza dins la vida vidanta e mai particularament las marcas de
son mestièr, mas aquò sens faire de manièras, sens precedéncia ni
formalitat. Cadun pòrta quicòm, quicòm, segur, que li ten de còr
e es aquò que li balha sa valor tota, mas pas un quicòm per ne
metre plen la vista o per faire lo bèl... Dins aquel mond, ont lo
temps sembla pendolat, las gents galaupan pas dins totes los senses a
la cerca de la darrièra trobalha a la mòda, coneisson lo prètz de
las causas e subretot lo de la vida. Sabi, tot aquò pòt paréisser
ninòi e faire gentilament sorire lo legeire. Me'n chauti ! m'agrada
en badant la grépia de somiar e de creire qu'un tal mond es encara
possible.
Lo
còp venent, al risc de vos conflar, vos parlarai dels santons que
preferissi...
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire