Segur,
qu'a l'ora dels jòcs vidèos e de totes los imatges que venon cada
jorn per de mejans de longa renovelats nos enaigar e nos entraïnar
dins una correguda totjorn mai bauja e totjorn mai embriagadoira,
convidar son legeire a prene qualques segondas per parlar de grépia
e de santons pòt paréisser una escomesa un pauc fòla, la d'un
vièlh caluc, d'un vièlh endarreirat mai pròche de l'aira dels
dinosaures qu'aquela de facebook o de twitter o de sabi pas qué
encara.
E
ben, a la risca d'èsser legit per degun, se que non per la nòstra
cara Melania, del fach qu'es son dever e qu'en nos impausant, e mai
fòrça aimablament, aquel trabalh setmanièr sabiá a quals torments
o, pièger encara, a quals suplicis s'engatjava, m'escampi bravament
dins aquel subjècte e aquò per mantuna rason que me ten de còr
e, qu'uèi, ai l'enveja de partejar amb los que o volràn plan.
De'n primièr, es que Nadal se sarra a bèlas cambadas e que dins quatre
matins tot serà ja acabat. Las fièras als santons an ja començat
un pauc d'en pertot e lo calendièr fins al cap del mes de decembre
es claufit (se volètz i anar). Aquesta annada la de Marselha (veire lo site), la mai anciana e la mai
coneguda de totas començarà mai lèu que las annadas precedentas,
lo 19 de novembre, lo meteis jorn que lo salon d'Arles (veire lo site). Mas d'autras
tanben meritan l'alongui. Per parlar pas que de las que se debanan pas
tròp luènh d'en çò nòstre, la de Tarascon o de Castèlrainal
son d'una fòrça bona tenguda. La causida dels santonièrs i es tant
larga coma lo dels estils de santons e tanben, o cal dire, de lo dels
prèses. Mas basta ! Quand òm aima, coma se ditz, se compta pas....
Ailàs ! O cal pasmens faire se que non, pecaire ! vos retrobaretz
lèu fach coma l'enfant Jèsus, sus la palha.
Mas,
tròbi fòrça agradiu, e ieu, en tot cas, i preni fòrça plaser,
d'anar d'una banca a l'autra e d'agachar los mila e un detalhs que
fan que cada santon es particular. E mai, se per la màger part son
totes sortits d'un meteis mòtle*, cadun, un aprèp l'autre, es
passat dins las mans del mèstre santonièr un pauc coma per se faire
vestir, es a dire per se faire pintrar del cap als pès. E en aquò,
cadun es un pèça unenca. D'efièch, e mai se a primièra vista se
semblan, son totes diferents. Es per aquò que cal prene lo temps de
causir lo seu. Lo que vendrà lo vòstre perque, vos solet,
coneisseretz lo detalh que lo vos a fach causir.
Es
en aquò, qu'en defòra de sa dimension religiosa, tròbi que la
grépia pòrta en ela un vertadièr messatge de simpla umanitat. Tant
nombroses que siam e mai al mitan de la molonada la mai anonima,
cadun garda çò que fa d'el un èsser unic, un èsser particular,
çò que fa d'el qu'un jorn serà, el tanben, causit e aimat...
Ai
encara un fum de causas de partejar sus aquel subjècte amb los
coratjoses que son demorats amb ieu fins aquí. Mas me cal gardar de la
matèria per los còps que venon.
Quana polida interpretacion dels santons =) Los agacharai pas pus del meteis biais ara !
RépondreSupprimer