dimanche 13 novembre 2011

Ja, los santons son de retorn...


                              Segur, qu'a l'ora dels jòcs vidèos e de totes los imatges que venon cada jorn per de mejans de longa renovelats nos enaigar e nos entraïnar dins una correguda totjorn mai bauja e totjorn mai embriagadoira, convidar son legeire a prene qualques segondas per parlar de grépia e de santons pòt paréisser una escomesa un pauc fòla, la d'un vièlh caluc, d'un vièlh endarreirat mai pròche de l'aira dels dinosaures qu'aquela de facebook o de twitter o de sabi pas qué encara.
E ben, a la risca d'èsser legit per degun, se que non per la nòstra cara Melania, del fach qu'es son dever e qu'en nos impausant, e mai fòrça aimablament, aquel trabalh setmanièr sabiá a quals torments o, pièger encara, a quals suplicis s'engatjava, m'escampi bravament dins aquel subjècte e aquò per mantuna rason que me ten de còr e, qu'uèi, ai l'enveja de partejar amb los que o volràn plan.
De'n primièr, es que Nadal se sarra a bèlas cambadas e que dins quatre matins tot serà ja acabat. Las fièras als santons an ja començat un pauc d'en pertot e lo calendièr fins al cap del mes de decembre es claufit (se volètz i anar). Aquesta annada la de Marselha (veire lo site), la mai anciana e la mai coneguda de totas començarà mai lèu que las annadas precedentas, lo 19 de novembre, lo meteis jorn que lo salon d'Arles (veire lo site). Mas d'autras tanben meritan l'alongui. Per parlar pas que de las que se debanan pas tròp luènh d'en çò nòstre, la de Tarascon o de Castèlrainal son d'una fòrça bona tenguda. La causida dels santonièrs i es tant larga coma lo dels estils de santons e tanben, o cal dire, de lo dels prèses. Mas basta ! Quand òm aima, coma se ditz, se compta pas.... Ailàs ! O cal pasmens faire se que non, pecaire ! vos retrobaretz lèu fach coma l'enfant Jèsus, sus la palha.
Mas, tròbi fòrça agradiu, e ieu, en tot cas, i preni fòrça plaser, d'anar d'una banca a l'autra e d'agachar los mila e un detalhs que fan que cada santon es particular. E mai, se per la màger part son totes sortits d'un meteis mòtle*, cadun, un aprèp l'autre, es passat dins las mans del mèstre santonièr un pauc coma per se faire vestir, es a dire per se faire pintrar del cap als pès. E en aquò, cadun es un pèça unenca. D'efièch, e mai se a primièra vista se semblan, son totes diferents. Es per aquò que cal prene lo temps de causir lo seu. Lo que vendrà lo vòstre perque, vos solet, coneisseretz lo detalh que lo vos a fach causir.
Es en aquò, qu'en defòra de sa dimension religiosa, tròbi que la grépia pòrta en ela un vertadièr messatge de simpla umanitat. Tant nombroses que siam e mai al mitan de la molonada la mai anonima, cadun garda çò que fa d'el un èsser unic, un èsser particular, çò que fa d'el qu'un jorn serà, el tanben, causit e aimat...
Ai encara un fum de causas de partejar sus aquel subjècte amb los coratjoses que son demorats amb ieu fins aquí. Mas me cal gardar de la matèria per los còps que venon.

*(pròpri, ça que la, a cada santonièr)
Aicí traparetz lo site d'un vesin amorós dels santons

1 commentaire:

  1. Quana polida interpretacion dels santons =) Los agacharai pas pus del meteis biais ara !

    RépondreSupprimer